Aquest dies són dies de pensar. Els nens a vegades es posen pesats, però ho puc entendre. Feia molt temps que no tenia tant de temps lliure. Des que vivim envoltades pel problema del COVID-19 i amb confinament a casa obligatori, en tinc massa.
Des que estic a casa tot el dia estic preocupada pel que pugui passar i pel que ens pugui passar. Estic preocupada per la meva família que viu al Marroc, que té molta por, també per les meves amigues i coneguts propers. Puc dir amb certesa que no li desitjaria aquesta desgràcia ni al meu pitjor enemic.
El temps que he guanyat gràcies al maleït coronavirus el dedico a informar-me, a parlar amb les meves amigues i família i a recuperar els llaços perduts amb persones de les quals no sabia res des de feia temps.
També dedico hores a la nostra associació Amunt i Crits-dones referents comunitàries de l’Alt Empordà i sovint penso, quin moment més difícil per començar aquest camí ! Però estem treballant, com tanta altra gent, des de casa. Preparant materials que compartim per videoconferència, per quan sigui possible estar de nou al carrer, treballant a prop de les dones migrades i les seves famílies. Ho trobo molt a faltar.
Haig de dir, però, que no només estic preocupada pels qui estimo de més a prop, sinó que també em fan patir els que estan a la primera línia, arriscant la vida per ajudar-nos. És poc el que ens demanen, que ens quedem a casa, que seguim les indicacions de salut i que estiguem al cas de les notícies.
També em preocupa veure com els diners volen i com minven les possibilitats de feina. Per sort, les ganes d’aprendre estan més vives que mai i ho faig en molts àmbits, sobretot en lectures i en cuina, una de les meves passions.
Aquestes setmanes els meus fills s’han concentrat molt en els estudis i això en part em preocupa perquè tenen molta curiositat i esperança però també molta por pel món que els envolta. Es preocupen molt pel seu futur i per les possibilitats que tindran en una societat que està canviant de dalt a baix. Això m’entristeix perquè no vull que aquesta pandèmia els afecti a nivell psicològic.
Són dies durs per a tothom. Hi ha infants i famílies que estan patint més que d’altres. Entre aquestes, moltes famílies que conec i que van arribar a Catalunya per treballar i tenir més oportunitats. La nostra feina és estar al seu costat ara i en el futur i treballar a prop de les administracions i entitats per fer sentir la seva veu, les seves necessitats i posar recursos al seu abast.
