Aquests dies de confinament no estan essent gens fàcils per a ningú. En el meu cas, la duresa de la situació la vaig viure la primera setmana de l’estat d’alarma, quan vaig perdre un familiar molt proper per una malaltia que feia anys que patia. No ens en vam poder acomiadar ni fer el funeral com ens hauria agradat. No vam poder estar a prop seu i se’m fa difícil no pensar en la seva soledat.

D’altra banda, des de la nostra responsabilitat com a professionals, estem molt a prop de les famílies amb més dificultat i les intentem acompanyar en una situació molt complexa. Els ingressos amb els que comptàven no els hi arriben i han de fer front a les despeses de les seves famílies. Ens traslladen la seva incertesa i preocupació i això ens afecta, perquè sovint no tenim les respostes que puguin alleugerir aquestes situacions.

Finalment, psicològicament, aquestes setmanes estic patint més per la meva família. La que tinc aquí i la que tinc al Senegal, a la que ara em costa més d’ajudar per la manca de recursos a l’Àfrica. El cert és que estem vivint una acumulació de moltes situacions preocupants.

Habby Jawo